IGR: 0045. Versión: 32. Rima: á-a. Hemistiquios 76.
Ripoll (ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)
Si s`estava lo rei turc per la ciutat de Granada
passejant-se per defora que per dedins no gosava;
està mirando València com està tan ben parada.
O València, o València, mal fuego que t` hagués cremada!
otro tiempo era del muero i els cristians t`han guanyado;
si les mis armes no menten i mon xivall no s`espanta,
no en passarà molt tiempo a moros seràs tornada!
La hija doña Isabel de mi serà enamorada;
también la seva muller de casa serà criada;
i a lo picaron del rei quatre bales seran dades.
El rei s`està a l`oïdor qui tot això s`ho escoltava;
si se`n va a trobar l`infanta i llega a la cambra que estava.
Mia infanta, mía infanta, favor me`n faràs ara:
despulla`t aquesta roba i vesteix-te les de gala;
quan el rei turc passara li`n diràs quatre paraules;
les paraules siguen poques d` amor ne siguen tocades.
En cordant-se al cotilla, el rei moro ja passava.
Treu el cap. a la finestra i li diu eixas paraules:
Qui és aquest cavaller que jo veure desitjava?
Qui és aquesta senyora que de mi passa cuidado?
Soy hija dona Isabel filla del rey d`Espanya.
Si no era per temor, me llançaria a sos braços.
Ja s`hi pode ben tirar, la tomare a pes de braços;
si a pes de braços no basta, la tomarè amb ma capa.
Cavaller, si vols pujar, l`escala n`iré a ensenyar-li.
No pot ser, la linda infanta, que no hi seria fiado.
Que ja puede ben pujar, que ara no hi ha mi padre,
que si mi padre hi era jo no eixiria en ventana;
cavaller, si vol pujar, l` escala ire a mostrar-li.
Se`n prenen mano per mano l` escalera van pujant
quan son a mitjà escalera, sent gran ruido al palau:
No me`n diria, l`infanta, aquest ruido a palacio?
Semblen els patges del rei que proven una silvana.
Al capdemunt de l`escala si s`en veu pres i lligado.
Ai traidora de l`infanta com m`ha ben enganyat!
No me`n diria, l`infanta quina sentència tenc dada?
La sentencia que tens dada, cremat al mig de la plaça
i la cendra que farà pel vent ne serà esventada.