IGR: 0045. Versión: 31. Rima: á-a. Hemistiquios 74.
Ripoll (ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)
On s`estava lo rei turc a la ciutat de Granada
passejant-se per defora que per dedins no gosava;
està mirando València com està tan ben parada.
O València, o València, mal fuego que t` hagués cremada!
algun tiempo eres de moros i els cristians t`han guanyada;
no en passarà molt tiempo a moros seràs tornada!
La filla doña Isabel de mi serà enamorada;
també la seva muller de casa serà criada,
i an el picaron del rei quatre bales seran dades.
El rei s`està a l`oïdor qui tot això s`ho escoltava;
ja se`n va a trobar l`infanta allí a la cuadra que estava.
Mi infanta, mi infanta, favor me`n faràs ara:
despulla`t aquesta roba i vesteix-te les de gala;
quan el rei turc passara li`n diràs quatre paraules;
les paraules siguen poques d` amor ne siguen tocades.
En cordant-se la cotilla, el rei moro ja passava.
Treu el cap. a la finestra i li diu estas paraules:
Qui és aquest cavaller que jo veure desitjava?
Qui és aquesta senyora que de mi passa cuidado?
Soy hija dona Isabel la hija del rey d`Espanya,
que si no era per temor, me llançaria a sos braços.
Ja s `hi puede ben llançar, la tomarè con mi capa;
si a pes de braços no basta, la parare amb ma capa.
Cavaller, si vol pujar, l` escala iré ensenyar-li.
No pot ser, la linda infanta, que no hi seria fiado.
Que ja puede ben pujar, ahora no hi ha mi padre,
que si mi padre hi era jo no eixiria en ventana;
cavaller, si vol pujar, l` escalera ire ensenyar-li.
Se`n prenen mano per mano l` escalera van pujando;
quan son a media escalera, sent gran ruido a palacio:
No me`n diria, l`infanta, que ruido de palacio?
Això son els patges del rei que proven una sirvana.
Al capdemunt de l`escala ja se`n veu pres i lligado.
Ai traidora de l`infanta com me`n ha ben enganyado!
No me`n diria, l`infanta quina sentència tenc dada?
La sentencia que té dada, cremat al mig de la plaça
i la cendra que farà per lo vent serà esventada.