IGR: 0559. Versión: 50. Rima: á. Hemistiquios 44.
Oliana (ay. Oliana, p.j. Seu d`Urgell, ant. Solsona, Lérida, España)
La vida de les galeres, qui la pogués contemplar;
set anys fa que vai amb elles i altres set que hi hai d`anar.
I al cap de la catorzena el meu socorro es va acabar;
los soldats tots a la una volem matâ el capità.
Lo capità n`és bon home que se quiere confessar.
Mentre el capità es confessa, tres palomes van passar;
al bequet porten lo beure i a l`aleta lo menjar.
Qui serà lo guapo mosso que a la glopa pujarà?
li daré una de mes filles i un vaixellet per navegar.
Jo seré lo guapo mosso que a la glopa hai de pujar.
En ser al cap de la glopa, ja veu lo mar blavejar;
ja veu la seva senyora que en un balconet està;
no va vestida de seda ni tampoc de tafet1a,
sinó amb uns panyos vierdes que a la glopa no n`hi ha.
Al sortint de Barcelona i a l`entrant de Perpinyà,
lo primer home que encontra, encontra lo un germà.
*Me`n direu, lo germà meu, la meva mare, què fa?
La mare de don Francisco ja no hi veu de tant plorar.
No em direu, lo germà meu, la meva muller, què fa?
La muller de don Francisco ja s`ha tornat a casar;
s`ha casada a llunyes terres amb un altre capità.
Mare, deixa`m la guitarra que me`n vui anâ a rondar.