IGR: 1058. Versión: 1. Rima: í. Hemistiquios 40.
Ulldemolins (ay. Ulldemolins, p.j. Reus, ant. Falset, Tarragona, España)
A la ciutat de Granade tota la gent va fugir
menos une noble dame que te pres el seu marit.
Fa set anys que el te pres i altres set que no l` ha vist.
Un dia a les nou del vespre capitel.li veu venir:
Capitel.li, capitel.li, si em treuríeu lo marit.
Jo prou que els el treurie si amb mi dormísseu una nit.
La dame gire i se `n torne a contar-ho al seu marit.
Fes-ho, fes-ho, noble dame, fes-ho, fes-ho pel marit.
Al descordàs la cotille la dame fa un gran sospir.
No sospireu noble dame, no sospireu pel marit,
no sospireu noble dame no sospireu pel marit,
que demà a les nou del vespre los tots dos dormireu al llit.
La dame Matinerete matinerete tes vestís;
treu lo cap per la finestre i veu penjat al seu marit.
La dame es vesteix de maco, cap al rei se`n va a servir.
Al cap de set anys que hi ere capitel.li veu venir.
Capitel.li, capitel.li, ara sí que has de morir;
la pietat que em vau tindre quan me vau penjar el marit.
Li done tres punyalades, la primera el va ferir,
la sigona cau a terre la tercera va morir.
Amen!