Amors contrariats v1

IGR: 1052. Versión: 1. Rima: 8+5 ó. Hemistiquios 40.

Cataluña s. l. (España)

M` en lleví de bon matí    antes del jorn,
a la porta de l` aymada    m` en aní sol.
(Hont son las mevas amoretas,    ay ahont son?)
Baxeu á obrí, Magdalena,    soch don Ramon.
¿Com t`en baixaría á obrí    si á n-el llit som?
Pare y mare son al llit,    no se si dorm,
y las portas de la torre    tencadas son.
Si es aixó, Magdalena,    m` en torno sol.
No s` en torni, don Ramon,    llevada som,
y las portas de la torre    obertas son.
El pare n` es al jardí    á regá las flós,
la mare n` es á la cuyna    que volca `l noy.
Son pare n` es á la finestra    tot aixó ou:
Qu[e n`]es aixó, Magdalena,    que parla ab vos?
Es el mosso del forné    que ve del forn;
Demana si heu pastat    qu` el forn ya cou.
Mentes pel coll, Magdalena,    qu` es don Ramon:
si-os hi tinch de baixá,    mala per vos!
que s` en trencaré l` esquena    ossos y tot.
L` esquena `m podeu trencá    mes el cor nó,
que no quedará d` aymá    mon servido.
Notas: Se canta con el estribillo Hont son las mevas amoretas, / ay ahont son.    

Otros datos:
Título original: Don Ramon y Magdalena.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 221A, p. 188.