IGR: 0233. Versión: 182. Rima: é-a. Hemistiquios 32.
Olot (ay. Olot, p.j. Olot, ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)
A les muntanyes de l`Oro, les muntanyes de Florencia,
n`hi havia una serrana que era blanca i no morena.
Portava el vestido curto per anar mas a ligera.
Quan ella gusta de un hombre baixa a baix de la riera;
i un dia por mi fortuna jo m`hi encontro con ella.
Vols venir, lo aixiquito, vols venir dalt de mi serra?
Ni per ser, linda senyora, gran ditxa fora la meva.
Quan ne foren pel camino tantes cruces jo veia!
De qui són aquestes cruces, tantes cruces jo veia?
Estas cruces són de hombres, maridos que jo n`hai muerto,
el mateix faré de tu quan l`amor ne serà fuera.
Mô n`anàrem a un hostal, un gran sopar que n`hi férem,
i en férem un gran sopar de conill y de llebretes,
Quan ne som a mig sopar ella s`és adormideta;
tot a poquito poquito li poso el cap a terra.
Quan ella s`ha despertat jo já fóra llunyes terres.
Notas: El estribillo se copia en el texto y en la melodía a continuación del v. 2. -10b jo, en el texto yo; –7a ni per s., (sic). Manejamos una copia mecanografiada (AMP N.2bis).