IGR: 0233. Versión: 183. Rima: é-a. Hemistiquios 40.
Sant Gervasi (p.j. Olot, ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)
I en Sierra Morena hi ha una serrana
Porta les faldiles curtes per anar més a ligera;
i a la ma porta una fona que molt allarga les penes.
I quan tiene gana d`hombre baja bajo a la riera.
Veu venir un caballero que li apar que va per ella.
Vols venir, caballero, vols venir a mi arcueva?,
que te`n donaré un dinar, mi comida serà buena.
Quan dins la arcueva va ser: Valga`m un Dios del cielo!
No em diries, mi serrana, de què són tantos huesos?
Esos huesos són de hombres, de hombres que jo`ls hai muerto,
lo mismo haré de tú si no cumples a mis gustos.
Caballero es posa a cantar, serrana s`és dormideta;
quan serrana es va despertà caballero passa la sierra.
Guarda, guarda, caballero, que te`n vull dar una lletra.
Vaya, vaya usted, serrana, vaya usted a la puñeta;
vaya, vaya usted, serrana, que de tus manos som fuera;
vaya, vaya usted, serrana, que se`l envie usted mateixa.
Ai de mi, desgraciada, que jo en seré descoberta!
Mis padres bé s`ho pensaven que una vida santa feia,
i ara bé ho sabrán que soc una bandolera!
Notas: Manejamos una copia mecanografiada (AMP N.2bis). El estribillo se copia en el texto y en la melodía a continuación del v. -2. Se cantaba, pues, verosímilmente sólo tras los versos pares. En el texto se divide -1a en dos hemistiquios y -1b figura como hemistiquio suelto de un verso nuevo. -2b en el texto aligera; –6b y 8a en el texto arcueba.