IGR: 0256. Versión: 2. Rima: é-a. Hemistiquios 62.
Cataluña s. l. (España)
Ay ditxosa Catalunya qui t` ha vista rica y plena!
Ara `l Rey nostre senyó delclarada `ns té la guerra.
Lo gran comte d` Oliver sempre li burxa l` aurella:
Ara es hora, nostre Rey, ara es hora que fem guerra.
Contra de los catalans ya ho veyéu quina n` han feta:
Seguiren vilas y llochs fins al lloch de Riu d` Arenas,
N` han cremada una Iglesia que Santa Coloma `s deya,
Creman albas y casullas los cálzers y las patenas
Y `l Santíssim Sagrament, alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot mentres que la missa deya,
Mataren un caballé á la porta de l` Iglesia,
Don Lluis de Furriá, y `ls ángels lifan gran festa.
El pa que no era blancb deyan qu` eramassa negre,
Lo davan a-n-els cavalls sols per assolá la terra.
Lo vi que no era bo etjegavan las aixetas,
Lo tiravan pels carrés sols pera regá la terra;
A presencia dels seus pares deshonravan las donzellas.
En davan part al Virrey del mal que aquells soldats feyan:
Llicencia `ls he donat yo, molta mes s`en poden pendre.
A vista de tot aixó s` es esbalotat la terra.
Entraren á Barcelona mil personas forasteras,
Entran com á segadós, com eram á tems de sega.
De tres guardias que n` hi ha ja n` han morta la primera:
En mataren al Virrey al entrant de la galera;
Mataren als diputats y als jutges de l` Audiencia.
Anaren á la presó, donan llibertatals presos.
Lo Bisbe `ls va benehi ab la ma dreta y esquerra:
¿Hont es vostre capitá, ahont es la vostra bandera??
Varen treure `l bon Jesús tot cubert ab un vel negre:
Aquí es nostre capitá, aquí es nostra bandera.
A las armas, catalans que-os han declarat la guerra.