IGR: 2700. Versión: 1. Rima: á. Hemistiquios 22.
Cataluña s. l. (España)
El romeu y la romera anaren á Monserrat,
La romera va descalsa y `l romeu tot desprejat.
En sent á mitja carrera la romera va de part,
Ya s` en gira á la ma esquerra, ya veu qu` es lluny de poblat,
Ya s` en gira á la ma dreta, troba una dona al costat.
Qui sou vos, la bona dona, qu` a n-a mi m` aveu aydat?
Som la que vos mes amávau, Princesa de Monserrat.
Aquí teníu el meu fill, yo vos el dono de grat,
Feulo frare, feulo monjo, ó abat de Monserrat.
No será frare ni monjo ni abat de Monserrat,
Que será un ángel del cel que cantará al meu costat.
Notas de Milà: -3a. Q. c. l. V. pura. Corrección de B. -5a Quant foren al mitx d` un puerto. Corrección de B. -6a S` e. g. á un costat y l` altre. Corrección de B. -7a. S` e. q. a n-el costat dret. Corrección de B. -11a. F. capellá ó monjo. Corrección de C.-12a. N. s. capellá n. m. Correccion de C. -13b / q. s` estará a. m. c. Corrección de B.
Notas: tras el verso 2 (y todos los versos pares?) se canta el estribillo: Qui de la Verge confía / may queda desamparat: / Ajudeunos tota hora, / Princesa de Monserrat.