IGR: 0418. Versión: 3. Rima: í-a. Hemistiquios 54.
Cataluña s. l. (España)
Varen vení á n-aquet mon don Dalmau y dona María,
quant ells n` eran petitets jugaren de maynadilla.
Don Joan s` en va te gran l` amoreta li `n creixíe;
don Dalmau si vol casá el seu pare no volía.
El pare de don Joan l` en fa aná á morería.
Un dia n` estava dient, ya deya dona María
Si tornará don Dalmau don Dalmau si tornaría.
La meva mare `m digué: Ay filla, la meva filla.
Filla, vest` en amb un camp, sembrarás sal y farina,
si sal y farina naix don Joan be tornaríe.
Mare, feum` en un vestit vestíum` en de pelegrina,
m` en iré pel mon allá de feyna si `n trobaria.
La primé dona que veu es una dama morisca.
Ya me dirás cap hunt vas, tu bonica pelegrina.
Ara m` en so `nat pel mon de feyna si `n trobaría.
Quina feyna sabeu fé, la pulida romeri[t]a?
Yo se de cusí y brodá plata y or y seda fina.
Ves adalt d`aquell castell allí hunt don Dalmau habita
de feyna ya `n trobarás pels dias de la teva vida.
La dama s` en puja adalt ya li`n baixa una camisa;
ya ni `n treu pera brodá, ya ni `n treu una camisa.
Ay també un mocadó dels mes fins qu` ella tenia;
a[l] un cantó y pinta `l sol al altre l` estel del dia
t en el mitx del mocadó las armas del rey hi pinta,
don Dalmau broda á n-el coll y á n-els punys donya Maria.
Quant don Dalmau vejé aixó s`encara ab la peregrina:
Ara si que `ns casarem despit de qui no-ho volia.