Quines guerres tan terribles v1

IGR: 2745. Versión: 1. Rima: estróf.. Hemistiquios 36.

Cataluña s. l. (España)

Quinas guerras tan terribles    son las qu` esperimentem
Quedan uns fills sense mares    y las casas sense gent.
¡En quin temps pares y mares,    haveu hagut d` arrivá,
Que la sanch de vostras venas    per terra la fan aná.
Son perseguits de justicia    aquells fills de vostre cor,
Com si tota la sua vida    fossen estats uns traydós.
Aquets fills que tan amaveu,    si fugen del regiment,
No son fiats per las iglesias,    ni tampoch per los convents,
Si preguntem hont es ara    aquella fló del jovent,
Ens [en] respondran las mares    plorant [molt] amargament.
Ja n` han passadas las quintas,    una [y] duas y tres:
Los fadrins que soldats eran    [ja] son morts ó presonés.
Molts han mort per la batalla,    ninetas, vostres galans,
Altres presonés á Fransa    de penas á mes trevalls.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .    
Los pares els acompanyan    ais fills á ferse soldats,
Per defensá nostra patria    y Don Fernando estimat.
Tots los cossos de reserva    las ordes ja `ns han donat
Nostro general en gefe,    D. Luis Lacy amat.
Notas de Milà: tras el verso -14 (que termina con ##(!)##), dice: ##Siguen 10 versos del mismo tono y termina con los siguientes que se refieren á otro asunto y á época anterior. -17b han léase ha.    

Otros datos:
Título original: Las quintas.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 98 A1, p. 90.