Primer morta que traïdora v1

IGR: 1062. Versión: 1. Rima: ó-a. Hemistiquios 44.

Cataluña s. l. (España)

San Cristo de Balaguer    Mare de Deu de les Sogues,
aydeu als pobres fadrins    als qui tracten ab minyones.
Fadrins, [los] que festejau,    de festejá que-os en sobra
no-os en prengui com á mi    festejant una minyona,
l` hay festejada set anys,    no m` hay vist cap hora bona,
no hi tingut ocasió    d` encontrarla n` hora sola.
Un dia jo l` encontrí    sola al devant de la porta,
jo li dono `l Deu os guart,    ella no `m torna resposta.
Un do ni som demanat    trist de mi! quant no es hora:
Demaneu tant com volgueu    sols no sigui ma persona.
Aquesta volría yo    que tanta pena m` en dona.
Aixó no-ho faré, Joan,    ni que `m dessiu Barcelona
ni que `m dessiu Portugal    ni l` Espanya am sa corona,
primé sufriré la mort    que del marit sé traydora.
Yo ni allargo les mans    yo li allargo una pistola:
Mataum`en de vostres mans,    Marieta graciosa,
a mi no `m dol lo morí,    sols de les vostres mans móriga.
La mortalla qui `m fareu    cubríula de l` amor vostra.
Enterrareum`en aquí    al marxepeu de la porta,
cada volta qu` hi sireu    digueum`en un Pare nostre.
A les hores pensareu    de quin mal moren los homes,
que moren de mal d` amor,    del mal que causen les doñes.
Notas de Milà: -3 No-us en prenguin com á mi / valtres de la primera volada (?) Corrección de B.; -3b rey d` E. ab sa corona (= C.); -17b s. d. l. teves m. m.; -18b c. d. l. ma v. Corrección de D.; -20a A la v. qu` h. s.; -9 á 14 adición de B.    

Otros datos:
Título original: Extremos de pasión.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 381A, pp. 354-355.