IGR: 0802. Versión: 12. Rima: í-a. Hemistiquios 42.
Riudeperes (ay. Vilanova de Sau, p.j. Vic, Barcelona, España)
L` infantet no vol callar ni en bressol ni en cadira,
ni tampoc amb un pom d`or que la dida l`hi tenia,
sinó a la vora del foc que li té la seva dida.
La dida féu un gran foc per veure si dormiria,
i amb l`escalfor del foc ella s`hi és adormida.
Quant ella se`n despertà, troba l`infant cendra viva.
Ai, ella en féu un gran crit: Valga `m la Verge Maria,
que si vós no m` ajudeu jo no en seré corregida.
Ai, si per cas m` ajudeu jo us en faré una camisa,
una camiseta d`or voltada de tela prima.
Tenint aquestes raons, un criat del rei arriba:
Ai, dida, doncs què teniu, de què esteu tan afligida?
Som perdut un diamant dels quins jo més recatia.
Ai, veus en aquí cent sols, aneu a l`argenteria.
Ai, de un cent a dos-cents com aquell no n`hi hauria!
Ai, a on teniu l`infant, a on teniu l`infant, dida?
A dessobre el llit, que dorm, a dessobre el llit dormia.
No és a sobre el llit, no, que l`infant és cendra viva.
No fa cendra viva, no, que bé el sento jo que crida.
I ella passa sala enllà i cap a la cambra es fica,
i sí que l`hi ha trobat del modo que l`hi tenia.