IGR: 0937. Versión: 3. Rima: á-a. Hemistiquios 34.
Cataluña s. l. (España)
Valdría mes sé soldat, peleyarne nit y dia
que no posá l` amor ab cap viuda ni cap nina.
Yo parlo per mi mateix l` he posat ab una nina,
m` en ha menat enganyat diguem qu` ab mi `s casaría.
La culpa ella no la té, yo tampoch li donaría,
la té son pare y sa mare que no volen qu` ab mi visca.
Puig que Deu ho ha volgut ella es morta á l` altre vida.
Al punt de la mitja nit sí n` es hora retirada
m` en aniré á la sepultura ahunt ella es enterrada.
Me li ajonollo als peus en passo lo Sant Rosari,
mentres li estava passant á la Verge suplicava:
O vos, Verge del Rosé, vos que sou tan soberana,
entre dos enamorats ya n` obresiu un miracle.
El miracle ya es obrat, la difunta ab ell parlava:
Aixeca `t, lladre traydó, que la mort me n` ets causada,
com si no `n `gués costat re á mon pare y á ma mare,
al pare per darme pa, á la mare per criarme.
Notas de Milà: -4 N` he anat content y e. (correccion de D); -17 Adicion de D.