Mort de l`enamorada v2

IGR: 0937. Versión: 2. Rima: á-a. Hemistiquios 48.

Cataluña s. l. (España)

Yo m` en pujo costa amunt    amunt la costa solana,
quant ne soch á mitx camí    sento una veu prima y clara,
y en la veu m` ha aparegut    qu` es la meva enamorada,
yo m` en torno costa avall,    avall la costa solana.
Nos posem á conversá    de las penas qu` el cor passa;
tant y tant vam conversá    qu` ella á plorá s` en posava.
Yo li dono un anell d` or    de la pedra virolada,
ella `m dona un mocadó    tot guarnit d` or y de plata.
Yo m` en torno costa amunt    amunt la costa solana,
quant ne soch á mitx camí    sento tocá las campanas.
En trovava un meu amich,    amich meu de confiansa:
Amich, per essé amich,    per qui tocan las campanas?
Per essé amich t` ho diré,    per la teva enamorada.
Amich, per essé amich,    mentida te n` has pensada.
Yo m` en torno costa avall,    avall la costa solana,
m` en torno girá `l cavall,    tot dret á ca-seva anava.
Yo m` en pujo escala amunt    com si fos amo de casa,
quant en el quarto vaig sé    ya la veig amortallada;
tant y tam vaig suplicá    la cara s` en destapava.
Yo m` en hi jonollo als peus    als peus m` en hi jonollava.
Aneu, aneu, jovenet,    sinó es una será un` altre.
Ay de donzellas com vos    no s` en trovarían gayres.
Aneu, aneu, jovenet,    que `m faríau condenarme,
que yo m` en so `nat del mon,    del mon yo m`en soch anada.
Notas de Milà: -1b y -9b munt á l. c. s; -2a y -10a Q. n. s. dalt de la costa {I(Corrección de E); -4b y -15b vall de l. c. s.; -8a Yo li dono u. m. (Corrección de B); -16 á -18 y -21 (adición de B); –22a Que d. d. c. v.    

Otros datos:
Título original: La Muerte de la novia.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 337A, pp. 319-322.