IGR: 0937. Versión: 1. Rima: á-a. Hemistiquios 44.
Riudeperes (ay. Calldetenes, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, España)
Un dematí me`n lleví, matinet a punta d`alba,
poso la brida al cavall, costa amunt jo me n`anava.
Quan ne som un tros amunt, en sento una veu clara,
se`m posa una espina al cor: en serà l`enamorada?
Quan ne som un tros amunt, ja la`n veig que eixir-ne anava,
ens posem a enraonar los treballs que el cor passava.
Ai, jove, me`n tinc d`anar, que la mare m`ha cridada.
Jo ja me`n vaig cap amunt, i cap amunt se n`anava.
En trobo un meu amic, meu amic de confiança.
Me`n diries, mon amic, per qui toquen les campanes?
Les toquen pel teu amor, pe` la teva enamorada.
Quan ne som allà al davant, ja en vaig sentir un gran llanto,
me`n pujo escala amunt com si jo en fos de la casa,
poso l`alma sobre el llit: Teresa, com va la gana?
Malament, lo meu promès, esta nit m`han combregada.
Vés-te`n a dalt del terrat, allí trobaràs la mare,
digué`s que et doni les claus, les claus de la meva caixa.
En el primer calaixó trobaràs les arracades,
en el segon calaixó trobaràs tot lo que em daves.
Les sabates amb taló són al replà de l`escala,
los vestits que em feies fer encara són a cal sastre.
Teresa, no ho digues pas, no digues això encara!