IGR: 2728. Versión: 2. Rima: 7+7 í-a. Hemistiquios 30.
Cataluña s. l. (España)
N` hi havía un pagés qu` en tenía una filla,
no l` ha volguda dar als fadrins de la vila
(Lo pomeret florit la roseta esbandida).
La vol doná á un gabaig de la gabatxería,
la `n fa morí de fam de fret á la botiga;
també la `n fa aná `l bosch á cercá de l` alsina.
A l` entrada del bosch ya la pica una espina.
Ya n` arranca un gran crit: Valga`m Verge Maria,
si vos no m` ajudeu demá no `n seré viva.
El seu galan ho sent del fondo de la vila,
ya n` ensella `l cavall y li posa la brida
y s` en va dret al bosch allá hom era la nina:
Nina, si vols vení t` en faré companyía,
de tres castells qu` en tinch senyora t` en faría,
lo un n` es á Valencia, 1` altre n` es á Castilla,
y l` altre es el meu cor qu` es el que mes t` estima.