L`espina v2

IGR: 2728. Versión: 2. Rima: 7+7 í-a. Hemistiquios 30.

Cataluña s. l. (España)

N` hi havía un pagés    qu` en tenía una filla,
no l` ha volguda dar    als fadrins de la vila
(Lo pomeret florit    la roseta esbandida).
La vol doná á un gabaig    de la gabatxería,
la `n fa morí de fam    de fret á la botiga;
també la `n fa aná `l bosch    á cercá de l` alsina.
A l` entrada del bosch    ya la pica una espina.
Ya n` arranca un gran crit:    Valga`m Verge Maria,
si vos no m` ajudeu    demá no `n seré viva.
El seu galan ho sent    del fondo de la vila,
ya n` ensella `l cavall    y li posa la brida
y s` en va dret al bosch    allá hom era la nina:
Nina, si vols vení    t` en faré companyía,
de tres castells qu` en tinch    senyora t` en faría,
lo un n` es á Valencia,    1` altre n` es á Castilla,
y l` altre es el meu cor    qu` es el que mes t` estima.

Otros datos:
Título original: La hija del labrador.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 311A, p. 295.