La serrana de la Vera v187

IGR: 0233. Versión: 187. Rima: é-a. Hemistiquios 36.

Vilanova de Meia (p.j. Balaguer, Lérida, España)

Aunque era la serrana    alta, prima i no morena,
cada dia se`n anava    a passejâ a la ribera.
Un dia tot passejant-se    un galant bom mosso encuentra.
Déu lo guard, galant bom mosso,    vol venî amb mi a la ribera?
No pot ser, la Serranita,    que yo me vuelvo a mi tierra.
L`agafa mano por mano,    se l`emporta a la ribera.
Con van ser ribera adentro    Valga`m Dios, qué cruces veo!
Estas todas en són cruces    dels hombres que yo n`hai muerto,
también te mataré a i    si mi cabeza no duerme.
Con besitos y abrazos    la Serranita se duerme.
Lo galant plega la roba    y se vuelve en su tierra;
i com va ser a nou legua    gira la cara endarrera.
Veu venî un perro furioso    que le ve molt mala senya.
Detente, galant bom mosso,    galant bom mosso, detente.
Yo no em quiero detener,    que yo me vuelvo a mi tierra.
De malicia y de furor    cau en tierra y se revienta,
i cauen cent mil dimonios    y al infierno se la llevan.
Aunque era la serrana    alta, prima i no morena.

Otros datos:
Nota: Manejamos una copia mecanografiada (AMP N. 2bis).

Bibliografía:
Recogida por Joan Tomàs i Parès y Joan Amades, 1930. Publicada en Materiales de l`Obra del Cançoner popular de Catalunya (T.-A., 1930, nº 66, p. 88). Reeditada en Cardoso da Costa 2000, nº 178 (tesis doctoral).