IGR: 0233. Versión: 185. Rima: é-a. Hemistiquios 34.
Queralps (p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Gerona, España)
Posa la fona en ses mans per tirar-ne una pedra,
de tan lluny que la tirava cent llegues volta la terra.
Veu venir un cavallero tot a volta de tierra.
Se li echa barretada pensant-se que hombre n`era.
No so hombre, cavallero, no so hombre, soy mujera.
Sí, per cert, bom cavallero, vol venir dalt de mi cueva?
Sí, per cert, linda serrana, valga`m Déu, já fóssim dintre!
A l`entrant de la cueva: Valg`m Déu, qué cruces veuo!
No em diria, la serrana, tantas cruces de qué fueron?
Aquestes cruces, cavaller, són dels hombres que jo he muerto,
així mateix fóra de ti si ma voluntat no quieres.
Allí a l`entrant de la cueva la serrana se duerme;
a poquito, a poquito, el cavaller surt de la cueva.
Al muntant del xivallo la serrana se despierta.
Que s`aturi, cavaller, que s`aguardi un poquet;
men`n duria una carta a la ciutat de Clemencia?
Que, ai de mi valga`m Déu sono descoberta!