IGR: 0110. Versión: 318. Rima: á. Hemistiquios 60.
Vilatorta (ant. Vilatorta, p.j. Vic, ant. Vich, Barcelona, España)
Se n`han alçades grans guerres, grans guerres de Portugal;
s`hi ha d`anar el comte Elies per capità general.
La comtessa li deia: Comte, quando tornaràs?
Jo estaré set anys a fora, set anys i un poco mas;
si al cap dels set anys no torno comtessa torni`s casar.
Els set anys ja son passados, que el comte no ha tornat;
un día estant a la taula son pare la va cridar:
Per què no te cases, filla, per què no et tornes casar?
Mentres que el meu marit visca, jo no em vull tornâ a casar.
Llicència vos demano, parem per anar-lo a trobar.
Llicència te dono, filla, Déu del cel ja te la da.
Se`n vesteix de romerita, per aquests camins se`n va.
Va caminar set jornades sense jamai reposar;
al cap de les set jornades n` encuantra una gran ciutat,
n` encuantra un pasetgito amb un cavall ensillat:
Me`n dirá lo pasejito de qui es est ensillat?
Senyora, del comte Elies, que ara se`n va a casar.
¡Vàlgame lo Dèu del cel, si jo el pogués encontrar!
Vingui-se`n amb mi, senyora, que aviat el trobarà.
Al pujant a l`escalera comte Elies va trobar:
Limosna li pido, comte, limosna per caritat,
que arribo de Cartagena i estic amb necessidat.
Me`n dirà la romerita què se`n passa per allà?
La trista de sa muller que no fa més que plorar.
¡Válgame Dios de los cielos qui la pogués tenir acá!
La coneixeria, comte, amb el brillo o amb el parlar?
No la conec amb el brillo, ni menos amb el parlar,
si no és amb una roseta que du baix del matillà.
Se`n aixeca les faldilles, la rosa li va ensenyar.
Se prenen mano per mano i a palacio van entrar.