IGR: 0107. Versión: 5. Rima: ó. Hemistiquios 48.
Sora (ay. Sora, p.j. Vic, comc. Osona, Barcelona, España)
La botiga d`un paraire se n`ha treta una cançó,
treta n`és d`una minyona, rossa n`és com un fil d`or.
Sa mare la`n pentinava i amb una pinteta d`or,
sa germana li`n trenava els cabells d`en dos en dos,
son germà se la mirava de dalt del seu mirador:
Si no fóssim germans, Maria, ens casaríem els dos!
No té n sento grat ni gràcies, ja me`n trobo de millors,
l`un és el rei de França, l`altre és el de l`Aragó,
i al de França, la rosa, al de l`Aragó, l`amor.
Ja l`agafen i la`n prenen, la`n pugen dalt d`un silló
i la`n portaren a vendre a la fira de Lion.
Quan arriben a la fira no li`n falten miradors,
quan arriben a la plaça no li`n falten compradors,
els hi en demanen cent duros, en prometen cent-i-dos.
El senyor que l`ha comprada bé se`n té per ben joiós,
no la`n deixa anar a missa ni tampoc a sermó,
sinó a una missa baixa, i encara anant-hi los dos.
Quan arriben a l`iglésia no li`n falten miradors,
quan ne pren aigua beneita els anells li`n cauen tots;
sa germana els hi collia, els anells, d`en dos en dos.
Capellà que diu la missa n`ha perduda la lliçó,
en ves de dir «Dominus vobiscum»: Quina dama que veig jo!
L`escolà li`n responia: Per mi fa, per vostè no!
I els de dalt el corresponen: Valga`ns Déu, què será això?
Nota: tras los versos pares se canta el estribillo I adiós, Anna Maria, / robadora de l`amor, / i adiós!