IGR: 0947. Versión: 1. Rima: á-a. Hemistiquios 40.
Cataluña s. l. (España)
Quant jo n` era petitet si dormia no plorava,
y ara que ja `n so grandet m` he dat á la vida mala.
Men aní pels camí-rals á robá la gent que passa.
Va passar un pastoret qu` al coll porta la samarra:
Feste ensá, tu pastoret, que t`en vull pendre la capa.
No ho farás, tu Tocasson, en que fossis tu y un altre.
Ab una puntada de peu l`en traboca á l` altre banda;
ginch balas que `l pasto té al front las hi ha plantadas.
A mí no `m reca `l morí, ni l` havé de morí ara,
sinó que `m mati un vaylet que no té cap fil de barba.
Lo pastoret es discret, ja li `n mira la butxaca;
ja li pren un rossinyol qu` á la butxaca portava,
ja ni pren un anell d` or qu` a-n el dit xich lo portava.
Lo pastoret es discret [se `n] va á dirho al senyor Batlle:
Senyor Batlle, si no ho creu, aquí té las sevas armas,
aquí té un rossinyol que portava á la butxaca,
aquí té un anell d` or qu` a-n el dit xich lo portava.
El cabells del Tocasson las damas els demanavan;
No `ls hauran las damas, nó, ni `ls hereus de bonas casas,
sinó la filla del rey qu` es la princesa d` Espanya.