IGR: 0971. Versión: 2. Rima: é. Hemistiquios 58.
Cataluña s. l. (España)
Per aquell Vallés avall ne baixan alguns garbés,
S` en van dret á Barcelona per guanyar alguns dinés
Deu nos guard d` aquell matí que varen tení `ls garbés;
Allí al entrant del portal n` encentran un cavallé:
¿Aus voleu llogá, minyons, aus voleu llogá garbés?
Per aixó venim aquí per guanyar alguns dinés.
Si á plassa donan tres rals, yo quatre vos en daré.
S` en anaren á sopá y a casa del cavallé,
A-hi hagué perdíu per barba y encara bi hagué algom mes.
Lo un se girava al altre: y-aqueix no es sopá de garbés.
Respon un criat de casa: ui tampoch de cavallés.
Quant foren á mitx sopá si n` arriva `l cavallé:
Minyons, m` haveu de da `l nom qu` es cosa qu` á mi `m convé.
Tots li varen doná `l nom menos un que ho entengué.
Y ab un salt fou á l` escala y ab un altre a-n el carré.
Y ab un altre ix á la plassa y á cridá: –ixcan garbés
Y `ls primes garbes qu` eixiren foren els de Granollés.
Josep, si no mous las camas, ton germá no `l veurás mes
Y `n desemolsan las faussas s` en van casa `l cavallé.
Y `n Josep se n` hi anava com si fos un Llucifé.
Allí `l pujant de l` escala matan al gos perdigué,
Al capdemunt de l` escala encentran al cavallé:
Minyons, no `m ma teu á mi, que `ls presos ya-os els daré.
No t` en sentim grat ni gracias qu` els presos ya me `ls pendré.
Ni ventaren cop de faussas ni fan saltá `l cap primé,
Y `n Josep enjega `ls presos que tenia `l cavallé.
Tothom que `s prenguia `l que `s vulguia, qu` a-n á mi [no `m fa pas re.
Si no fossem estat nosaltres passavau el mar molt be,
Aus entregan a-n el moro per treur` en algun diné.
Notas de Milà: Tras el v. -2 (y todos los vv. pares?) se canta el estribillo: No hi aneu á Barcelona / qu` encara vos valdrá mes. -4, -6. -7, -23, -24, 30, 31. Adición de B.