Els emigrats de Maçanet v1

IGR: 2748. Versión: 1. Rima: 7+7 estróf.. Hemistiquios 48.

Cataluña s. l. (España)

Massanet, vila alegre,    be t` en pots alegrá
que portas la bandera    que la vares guanyá.
Una nit assenyalada,    lo dia primé del any,
tinguereu gran batalla    contra dels emigrants.
Emigrants orgullosos    que `ns volían fletá,
ser amos d` esta plassa    portant lo sabre en ma.
Mireu qu` en aquesta vila    jamay vos reixirá,
tota vostra gallardia    s` hagut de retirá.
Vosaltres vos pensavau    ser en Castellfollit,
Montagut y San Cosme,    Tortellá y San Caritx.
Erau galls molt valerosos,    heu tornat capons rendits;
que no goseu presentarvos    de dias ni de nits.
Campolíu, tu que deyas:    «quatre n` he menesté»,
para be las oreyas    atén lo que `t diré.
Detinte, espera `t, aguarda,    no te moguis del carré
que yo baixo sens cap arma,    cara no `t giraré.
Quant la pata (?) manejava    t` has arrencat á fugi
sens mirá que deixavas    tos companys á morí.
Mireu si es descortesía    de deixá `ls companys valents,
vilaret, may mes t` en fiíis    [y] vaiga `t d` escarment.
Tinents de xarratera    vos vinch á compará,
que soldats de pastera    no feu sinó cridá.
Don Joan ho es: que diga    com aquella nit de mars
demostrá sa cobardía    com si fos soldat ras.
Notas de Milà: -9 á -12: Adición de B. -Suprimo cuatro versos finales oscuros y al parecer impertinentes.    

Otros datos:
Título original: Massanet y los emigrados.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 103A, p. 93.