El sastre v1

IGR: 1108. Versión: 1. Rima: í. Hemistiquios 18.

Barcelona s. l. (Barcelona, España)

Una cançoneta nova    bé la sentireu a dir,
treta n`és d`un fadrí sastre    que venia de cosir,
Jo em pensava matar amores    i amores m`han mort a mi!
que venia de Manresa    un dilluns al dematí.
Si n`encontra tres ninetes    a la vora del camí.
Si voleu venir, ninetes,    tres horetes lluny d`ací?
Com les nines n`eren falses    ja n`hi varen dir que sí.
Quan ne són a llunyes terres,    començaren de renyir:
ja n`hi descorden les calces,    les hi pengen dalt d`un pi,
i amb la sola d`espardenya    les hi feien esclafir.
Nota del editor: El sastre acostuma a ser un personatge ridícul. Aquí l`escarneixen tres ninetes seductores i entremaliades.    

Otros datos:
Nota: Corresponde al fragmento registrado en el nº 424 de Milà i Fontanals 1882 (p. 372): "Si `n era un fadrí sastre / d` un cas que li succehí,// `nant á cusí á Manresa / un dilluns al dematí.// Unas ninetas cuelgan sus calzones de un árbol. Él se lamenta. Llega su hermano".

Bibliografía:
Recogida por Jacint Verdaguer, antes de 1880. (Colec.: Verdaguer). Publicada en Verdaguer - Rebés/GRFO 2002, nº 27, p. 62 (Materials de M. Aguiló 8-XLII, doc. 1 (MM. 77]).