IGR: 0045. Versión: 30. Rima: á-a. Hemistiquios 56.
Ogassa (p.j. Puigcerdá, ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)
I adios, los campos verdes i adéu, Plaça de les Armes,
i adios, Carrer del Cidre, i adéu, Plaça de les Armes.
El romero se passeja per la ciutat de Granada,
estant mirant a València: Mal fuego t`hagués cremada,
algun temps eres dels moros, i els cristians t`han guanyada.
No en passaria l`espai d`un tiempo que als mueros serás tornada.
An el rei de la corona sentència li`n serà dada:
de la seva esposa reina jo la`n penré per criada;
la seva hija més grande la penré per mon regalo.
El rei no dormia, no, tot això s`ho escoltava,
escoltava per defuera, que per dintre no gosava.
Si en venta un cop d`espuela, si mon xivallo s`espanta;
se`n torna cap al palacio, se`n torna cap al palacio.
O hija, hija, mira, o hija de mes entranyes,
lleva-te`n aqueixes robes, vés-te`n a posar les de gales,
que n`iràs a passejar-te tot la vora de les rambles;
el general passarà, t`entretindrà amb paruales.
No passa l`espai d`una hora que el general ja passava.
Déu la guard, la bona infanta, com n`estau allibertada?
El meu pare n`és a casa, la mare é al llit malalta.
Me diries, bona infanta, què ruido hi ha a palacio?
Són els criats de mon pare que donden gra an els xivallos.
No donen grana, no, que lleuentegen les armes.
No fos per un Dios del cielo li tiraria a los braços.
Tira, tira, bona infanta, jo t`hi pararé la capa.
No en passa l`espai d`una hora que se`n veu pres i lligado.
Me diria, bona infanta, quina sentència em serà dada?
La sentència que li han dada, la que li han dat al meu pare.