El moro que reta a Valencia v30

IGR: 0045. Versión: 30. Rima: á-a. Hemistiquios 56.

Ogassa (p.j. Puigcerdá, ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)

I adios, los campos verdes    i adéu, Plaça de les Armes,
i adios, Carrer del Cidre,    i adéu, Plaça de les Armes.
El romero se passeja    per la ciutat de Granada,
estant mirant a València:    Mal fuego t`hagués cremada,
algun temps eres dels moros,    i els cristians t`han guanyada.
No en passaria l`espai d`un tiempo    que als mueros serás tornada.
An el rei de la corona    sentència li`n serà dada:
de la seva esposa reina    jo la`n penré per criada;
la seva hija més grande    la penré per mon regalo.
El rei no dormia, no,    tot això s`ho escoltava,
escoltava per defuera,    que per dintre no gosava.
Si en venta un cop d`espuela,    si mon xivallo s`espanta;
se`n torna cap al palacio,    se`n torna cap al palacio.
O hija, hija, mira,    o hija de mes entranyes,
lleva-te`n aqueixes robes,    vés-te`n a posar les de gales,
que n`iràs a passejar-te    tot la vora de les rambles;
el general passarà,    t`entretindrà amb paruales.
No passa l`espai d`una hora    que el general ja passava.
Déu la guard, la bona infanta,    com n`estau allibertada?
El meu pare n`és a casa,    la mare é al llit malalta.
Me diries, bona infanta,    què ruido hi ha a palacio?
Són els criats de mon pare    que donden gra an els xivallos.
No donen grana, no,    que lleuentegen les armes.
No fos per un Dios del cielo    li tiraria a los braços.
Tira, tira, bona infanta,    jo t`hi pararé la capa.
No en passa l`espai d`una hora    que se`n veu pres i lligado.
Me diria, bona infanta,    quina sentència em serà dada?
La sentència que li han dada,    la que li han dat al meu pare.

Bibliografía:
Recitada por Maria Serra i Vilalta (77a). Recogida en Ogassa por Joan Tomàs i Parès y Bartolomeu Llongueres, 1923. (Archivo: CPCat.). Publicada en Puntí i Collell et al. Obra del Cançoner popular de Catalunya: Materials II, 309-10.. Reeditada en Di Stefano 1967, Sincronia, pp. 53 y Catalán, 1969, Siete siglos, 170-72..