El lladre de la cova v1

IGR: 2710. Versión: 1. Rima: 7+7 ó. Hemistiquios 48.

Cataluña s. l. (España)

A la vila de Caldes    n`hi ha un bonich lloch;
n`hi ha un galan jove,    hermós y dispost.
(Adéu, Tereseta    adéu, Teresó,
que la fló qu` amarga    may fá bon` oló.)
N` es fill de bon pare,    bona mare y tot;
es de bon llinatje    y `ls afrenta tots:
va pels camins rals    robe lo que pot,
los que dinés porten    los hi robe tot.
Va baixá una mossa    rossa com un or,
se l` en duu á la cova    per no ser ell sol.
Al ser á la cova,    enrahonen los dos:
Alguna coseta    menjaria yo,
alguna costella    que fos de moltó.
Deixeu, galán jove,    que os hi `ñire yo.
S` en va á ca `l Alcalde,    ca `l Corregidó;
Trove que dinaven:    Deu los guart senyós.
Si vostés me salven    la vida y el cos
yo `ls ensenyaria    aquell lladre traydó.
Minyons, á les armes,    á les armes tots.
Passa devant, nina,    que no tinguis pó.
En sent á la cova    hi passaré yo.
L` agafen y `l porten    cap á la presó.
Ay vila de Caldes,    no `m desarmes, no,
que la gent dirien    quin soldat so yo.
So estat á la guerra    y també á Mahó,
sols per una nina    hay de mori yo.

Otros datos:
Variantes y notas de Milà: -2 y -3 adición de B; -5b de sa m. y t. (corrección de B. -16a s. v. m. salvaren. -22 L`agafaren y `l garroten / y `l p. a. l. p. -23b / n. `m d. yo.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 116A, pp. 109-111.