Burladora burlada v2

IGR: 2753. Versión: 2. Rima: 6+6 é-a. Hemistiquios 34.

Cataluña s. l. (España)

Escolta, Josep,    escolta á l` aurella:
las favas del camp    tenen sella negra.
(Tralaratlá latlá    tratla latla lara).
Al bell mitx del camp    n` hi ha una donzella,
Es burla dels fadrins    perqué `s boniqueta;
Ara `n vindrá un temps    que `s burlaran d` ella.
Diumenge vinent    els fadrins fan festa,
L` en treu á ballá    el fill de la Mestra.
Tot ballant, ballant    de l` amor s` en queixa:
Pleguemne, minyons,    que per mi `s fa vespre,
¿per hont passarem    que `ns toqui la fresca?
Riereta avall    per l` hort d` En Perera.
Tot passant, passant    ya `n collirem peras.
N` arrenca un gran crit:    Encara son verdas.
N` hi ha un tarongé    qu` en fa tarongetas.
Sota `l tarongé    n` hi ha una font fresca,
tant fresca que n` es    s` hi ha adormideta;
son galant hi va    l` ha despertadeta.
Notas de Milà: Sin duda alternada y con mezcla de la anterior. -Suprimo ha fet el mal___qu` en passi la pena – y seis versos más que son, al parecer, recuerdo confuso del nº 228 [2720: Filla del marxant].    

Otros datos:
Título original: La burladora.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 290A, p. 276.