IGR: 2713. Versión: 1. Rima: 7 + 5 estróf.. Hemistiquios 152.
Cataluña s. l. (España)
Si Deu me dona vida y ocasió,
me posaría [á] escriure una cansó:
Aus manifestaría la soledat
que va tení En Vacayna á n-el combat.
La primera surtida que ell va fé
va ana á robar un matxo á n-En Bayés.
Volía matá l` amo y no pogué
que corregué á amagarse. ¡Gran sort tingué!
Un dia venint de missa la gent d` Ausó
del detrás d` unas matas surtí el traydó.
A devant se `ls presenta: Alto aquí.
Els etsiva las balas, un hi morí.
Allí també hi havía un fusellé,
Com no hi perdé la vida á poch vingué;
ell hi deixa `l sombrero també `l capot
de alterat qu` estava del albarot.
Quant las ordres passavan per fe `l `gafá
es una demasía del mal que fa.
Entre robos y crimes ne ha dat molts danys,
molta gent ne patían per un lacant.
Gobernadó de Gerona n` ha fet passá
que si viu l` hi presentan premit dará:
cinchcents duros luego y encara mes,
també `ls dará plassa de fusellés.
A cal Tit[ó] n` anava á cerca vi,
com no `m perdé la vida á poch vení.
Ell en truca la porta, diuhen: –Qu` hi ha?
De confiat qu` estava s` anomená.
Penseu com se l` escoltan quant ell respon:
Be`m deuríau coneixe, que so la son.
Grans paradas li feyan los fusellés,
grans paradas li feyan volguent qu` entrés.
Ells [li] obran la porta de pal á pal
que d` aquesta vinguda algú hi pendrá mal.
Y a-luego comensan de fé l` assaig,
alli al plá de la era morí `l gavaig.
Y allá també hi feriren un fusellé
[que] del mitx de la cuixa no s` en rigé.
De unas parts y altres n` havrem rebut,
al qui mes ne volíam no l` hem hagut.
L` endemá `l perseguiam ab gran tropel!,
que si podem haverlo, mala per ell!
Ab la sanch que s` en trova no s` ha escapat,
dalt-abaix d` una penya s` haurá tirat.
Els mossos de l` esquadra no `s cansan may
per veure si l` encuantran per un xergay.
Ne segueixen las casas, també `ls payés:
anque la gabia hi siga l` ossell no hi es.
Els qu` á mi em `gafaren son carbonés,
be pots pensá qu` hi eren pel interés.
No `vias de fiarte de carbonés
que trahirían Cristo per interés
Gran consulta tenían com se fará
lo un diu á [n-e]l altre: Quant dormirá;
que si eixim ab la nostra d` aquet torneig
ne vindran de Deu-dona cinchcents durets.
La primera propuesta li fa `l butxí:
Antes de quatre dias has de morí.
Si acás ho mereixo ¿que `m fa á n-á mí?
El teu cos ab cinch trossos yo vull partí.
Quant fou d` alt de la forca un gran crit feu.
Tota la gent qu` hi havia, ¿si `m pordoneu?
Vull morí realista y no `m sap greu:
El cos yo vo` l` entrego, l` ánima á Deu.
Los qu` á mi me fan perdre costipats son.
Yo no vo`ls anomeno y dich qui son.
Tot lo [gran] rebombori ells han causat,
¿qui fa motejá un home, quant alterat?
La cansó qui l` ha treta no dich qui es
en aquestas posadas hi ha algú ofés.
Que pensin y repensin ab lleyaltat
lo que `s diu y es canta la veritat.
Procurem está á casa y deixem dí l` mon
que no `s havem de veure ab un tal afront.
Procurem está á casa y siguem constants,
havem d` amar al próxim com á germans.
Notas de Milà: -12b una hi morí. Corrección de B. -30a. B. `m deveu c. En -35 escrito –assaits.– En -37 –rigé– es –rigué?–. Alguna vez –tabé– por –també.–; el editor mete (!) tras -63a y en -65b (costipats (!).