Barbera de França v1

IGR: 2719. Versión: 1. Rima: ó. Hemistiquios 54.

Cataluña s. l. (España)

A Fransa hi ha una barbera    la mes bonica del mon.
`Nem-hi tots á fé la barba    que molt be que la resol.
Deu la guart, gentil barbera,    la barba em fariau vos?
Si per cert, el gentil home,    ya`ri van prestos els rasols.
Pujeus` en dret de la sala    tot voltant del mirado,
assenteusos en cadira    hont s` assentan els senyós.
Mentre [que] li `n fa la barba    ya trasmuda los colós:
m` en direu, lo gentil home,    que trasmuda los colós?
Si-os en fa mal la barbera,    ó eus dona pena `ls rasols.
Mi non fa mal la barbera,    ni em dona pena `ls rasols,
sino la vostr` hermosura    que á n-á mi em travesa `l cor.
M` en dirá, gentil barbera,    ahon te lo seu senyó.
El senyó es á riera    á pesca[rne] algun truytó.
M` en dirá, gentil barbera,    ell si es anat tot sol?
No per cert, lo gentil home,    tots los seus criats hi son.
La-un n` hi porta la trema,    l` altre li porta `ls truytons,
l` altra li va al derrera    per guardá `l d` algun traidó.
Al punt de la mitja nit    ya li trucava al balcó.
Ay trista de mi, mes trista,    esta nit moriré yo.
No tinguis pó, la barbera,    ya l` aturaría yo.
Al obrintne de la porta    punyalada ya n` hi do.
Ay trista de mi, mes trista,    sens marido quedo yo.
No tinguis pó, la barbera,    ya m` hi casaría yo.
Yo no crech ab un tal home    que vaji ab trayció.
L` endemá quant ne fou dia    pres y lligat en presó:
¡Ay tristo de mi, mes tristo!    quina pena passo yo!
¡Per l` amor de la barbera    yo n` estich á la presó!
Notas de Milà: -10a Mi (!); -26a tristo (!)    

Otros datos:
Título original: La barbera de Francia.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 224A, pp. 189-190.