IGR: 0234. Versión: 43. Rima: ó. Hemistiquios 54.
Sant Privat d`en Bas (ay. Vall d`en Bas, p.j. Olot, comc. Garrotxa, Gerona, España)
Un dia m`hi passejava pels carrers de Palamós,
vaig sentir una veu que deia: «Malo, el mal de l`amor!»
I és un mal de tal manera que a mi em travessa el cor,
ai!, el cor i les entranyes, los medios de corazón.
Si vols venir, mi `moreta, i una noche sola amb jo?
I una noche i dugues noches, totes les que vulguis tu.
Mi marido és [a] la cacera, a les muntanyes de Lion,
se li mengin ias heras i altres animals ferons,
quan ne passi la ribera se li neguin los grillons.
Mentre diu estes paraules, seu marit la puerta fou,
i amb els peus tusta la puerta i amb les mans dalt del balcó.
Baixa, baixa, dona Bonalba, baixa a obrir-ne sens temor!
I, al baixar-ne de l`escala, ja trasmudava el color;
i a l`obrir-ne de la porta, al llavi no hi té color.
Doncs, què tens, dona Bonalba, que al llavi no hi tens color?
Són perdudes les clauetes del més alt del mirador.
Les has perdudes de plata, d` or te les donaré jo.
De qui és aquest xivallo que renyila tant la cort?
Meu pare me l`ha enviado per anar a passeig los dos.
Gràcies dono al teu pare, que ja me`n tinc de millors.
De qui és aquest sombrero que rellueix més que el sol?
Meu pare me l`ha enviado per ombrejà`ns-hi los dos.
Gràcies dono al teu pare, que ja me`n tinc de millors.
Perdoni, lo meu marido, i enganyà`l volia jo.
Els rajos del sol me matin si jo perdono això.
La primera punyalada ja li`n va travessar el cor,
ai!, el cor i les entranyes i els medios de corazón.