Vuelta del navegante v36

IGR: 0559. Versión: 36. Rima: á. Hemistiquios 56.

Besalú (p.j. Olot, Gerona, España)

D`els set anys que vaig par ella    i altres set que vaig per mar,
un do demanaré al comte,    no me l`ha volgut doná.
Y em dóna de penitència    tres hores de mar passà;
i amb el dolit qu`anava    amb dues la vaig passà.
Vaig a casa la meva tia    veure si`m coneixerà:
I ai, tia, la meva tia,    veure la mare que fa?
Bon Lluís, la teva mare    soterrada n`és temps ha.
No`m diríau la meva tia    veure el meu pare què fa?
Bon Lluís, el vostre pare    pres de moros n`és temps ha
No`m diríau la meva tia,    veure l`esposa què fa?
Bon Lluís, la vostra esposa    se n`és turnada a casâ.
No`m diríau la meva tia    i an a quin carré s`està?
Al carré de Santa Maria    a la vora del Fluvià.
Debaixeum-en la guitarra    la que solia tucâ,
m`an iré de porta en porta    a veure si`m coneixerà.
Y al primer cop de guitarra    Marieta es despertà:
Xecat, xecat, Marieta,    si t`aixecas disperta,
sentiràs cant de sirena    o el peix que pel mar va.
Això no és cant de sirena    ni del peix que pel mar va,
això és cant de don Lluiso,    don Lluís de Montalvà.
No t`espantis, Marieta,    prompte te`l faré matâ.
Si tu mates don Lluiso    amb mi podes començâ.
No passà l`espai d`un hora    don Lluís per terra va;
no passà l`espai d`un altra    Marieta va finâ.
L`un l`enterren a la tumba    l`altre, al peu del altá;
en un hi ha nascut un pino    i al altre un oranjà.
Con les branques foren grosses    s`arribaren a tucâ,

Otros datos:
28 com l`amor era tan ferma no`s poden desolvidâ.

Notas de los editores de RTLH: Recogida para el "Cançoner Popular de Catalunya". Según anotaron los colectores, al cantar se repiten los versos pares.

Bibliografía:
Recitada por Francisca Sales Magllorens. Recogida por Joan Tomàs i Parès y Antoni Bonell, 1925. (Archivo: AMP). Publicada en RTLH 3 (1969), nº I.18, p. 29 (Notación musical, p. 29).
[0049 Conde Niño contam.]