IGR: 0299. Versión: 8. Rima: é-u. Hemistiquios 33.
Cataluña s. l. (España)
Malalta estay malalta la filla del rey francés,
que dingú l` anava á veure ni damas ni cavallés.
Un dia sa mare hi anava am donzellas trenta tres:
Qu` es estat aixó, ma filla?, que vos malalta n` esteu.
Ay! el mal que yo tinch, mare, estona ha que me `l sabeu,
metzines m` en haveu dades: mare, morta me veureu.
Confesseu, la meva filla y després combregareu.
Las manillas y arracadas deixo á la Mare de Deu,
La tovallola de seda la deixo á la Mare de Deu,
set castells ne tinch á Fransa, tots ne son en poder meu:
quatre ne deixo á Don Carlos á Don Carlos qu` es germá meu.
Un ne deixo als pobres tots ne son en poder meu;
dos ne deixo á los frares qu` enterraran lo cos meu,
y á n-á vos os deixo el manto meu.
Y a-que mes m` en deixeu filla y a-que mes m`en deixeu?
Mare, os deixo los rosaris [que poch os ho mereixeu,]
perque quant aneu á missa en vostra filla penseu.