La serrana de la Vera v183

IGR: 0233. Versión: 183. Rima: é-a. Hemistiquios 40.

Sant Gervasi (p.j. Olot, ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)

I en Sierra Morena    hi ha una serrana
Porta les faldiles curtes    per anar més a ligera;
i a la ma porta una fona    que molt allarga les penes.
I quan tiene gana d`hombre    baja bajo a la riera.
Veu venir un caballero    que li apar que va per ella.
Vols venir, caballero,    vols venir a mi arcueva?,
que te`n donaré un dinar,    mi comida serà buena.
Quan dins la arcueva va ser:    Valga`m un Dios del cielo!
No em diries, mi serrana,    de què són tantos huesos?
Esos huesos són de hombres,    de hombres que jo`ls hai muerto,
lo mismo haré de tú    si no cumples a mis gustos.
Caballero es posa a cantar,    serrana s`és dormideta;
quan serrana es va despertà    caballero passa la sierra.
Guarda, guarda, caballero,    que te`n vull dar una lletra.
Vaya, vaya usted, serrana,    vaya usted a la puñeta;
vaya, vaya usted, serrana,    que de tus manos som fuera;
vaya, vaya usted, serrana,    que se`l envie usted mateixa.
Ai de mi, desgraciada,    que jo en seré descoberta!
Mis padres bé s`ho pensaven    que una vida santa feia,
i ara bé ho sabrán    que soc una bandolera!
Notas: Manejamos una copia mecanografiada (AMP N.2bis). El estribillo se copia en el texto y en la melodía a continuación del v. -2. Se cantaba, pues, verosímilmente sólo tras los versos pares. En el texto se divide -1a en dos hemistiquios y -1b figura como hemistiquio suelto de un verso nuevo. -2b en el texto aligera; –6b y 8a en el texto arcueba.    

Otros datos:
Inicio: Aire que mi dónes aire, aire que mi dónes pena!
Bibliografía:
Recogida por Joan Tomàs i Parès y Antoni Bonell, 1926. Publicada en Materials de l`Obra del Cançoner Popular de Catalunya, (T.-B. 1926, nº 170, p. 330). Reeditada en Cardoso da Costa 2000, nº 173 (tesis doctoral).