IGR: 0233. Versión: 181. Rima: é-a. Hemistiquios 40.
Olot (ay. Olot, p.j. Olot, ant. Puigcerdá, comc. Ripollès, Gerona, España)
I a les muntanyes de l`Oro, i a la ciutat de València,
si n`hi havia una serrana que n`es blanxa i no morena.
Con ne voltorna mujer, con ne vol torna una hiera.
Porta la roba sotana curta per anar més a la ligera,
i un vestit que verdo és, i un vestit que verdo era.
I a dintre d`aquell bosc si n`hi té una cova,
que quan el sol ix ella s`hi acerca.
Un dia passant elriu veu venir un caballero,
veu venir un caballero que li apar que va per ella.
Déu lo guard, lo cavaller. Déu la guard, tan gran mujera;
mai havia tingut tan gran ditxa per anâ amb tan gran mujera.
Se`n `gafen mano por mano i a vora de la cueva:
Què són tantes de cruz, què son tantes calaveres?
En són muertes que jo he fet, que jo tiro a la ribera,
així mateix fóra amb tu quan tindré l`amistat fuera.
Cavaller es posa a cantar, serrana s`és adormida;
quan la serrana se desperta cavaller passa la serra.
Torni, torni, caballero, de mi no tingui temença,
me n`escriuràs una carta, viuràs a la mia terra.
Que se`n torni, noble dama, que se`n torni a la seu terra.