IGR: 0233. Versión: 20. Rima: é-a. Hemistiquios 42.
Llanars (ay. Llanars, p.j. Puigcerdà, comc. Ripollès, Gerona, España)
A les muntanyes de l`Oro, a la ciutat de València,
si n`hi havia una selrana, rosca, blanxa, i no morena.
Quan ella té ganes d`hombre baixa a baix, a la ribera
ja en veu venir un caballero, caballero dret a ella.
Fes-te ençà, lo caballero, fes-te ençà, vine i no temis.
Ai, què desgraciat sóc jo d`encontrar-me con ella!
S` agarren mano por mano i se`n van per les carreteres,
quan són per les carreteres molts de cossos n`hi encontraren.
Bé em diries, linda i selrana, tants de cossos de qui eren?
Si en són hombres muertos, muertos per les carreteres:
lo mateix serà de tu, si els meus gustos no cumpleixes.
La selrana me ha pedido tretze becos per dotzena,
i jo, com a gallardo mosso, li`n dono tants com ne quiere.
Entre els abraços i becos la selrana se dormiera,
quan se n`és adespertat, cavaller passa la serra.
Espera`t, bon caballero!, tinguessis un quart d`espera,
batejaríem un hijo que és fill de les meves entranyes.
No pot ser [linda i selrana], bateja-te`l tu mateixa.
Esperá`t, bon caballero!, tinguessis un quart d`espera,
portaries una carta, una carta a la meu terra.
No pot ser, linda i selrana, porta-te-la tu mateixa.
Variantes: -2brossa i blanxa i n. m.; -4a já veu v.u.c. ; -8 i encontraron muchos hombres/ muertos, muertos per les carreteres; -13a hombre; -14a De tantos besos i abraçades; entre els braços i adornos; -14b la S. s. dormiera. En 18a lo cantado fue: No pot ser, bom caballero; se restituye linda i Selrana de acuerdo con -21a.
Nota de los colectores: La cantora creía que La Selrana es una especie de fiera semihumana, no una mujer.
Nota de los editores: la informadora ens va explicar que la «selrana» era una mena de fera semi-humana, i no pas una dona. Al vers -l8a canta «bon caballero» per error.