Bernal Francés v49

IGR: 0222. Versión: 49. Rima: í. Hemistiquios 120.

Cataluña s. l. (España)

Si n`hi ha una galant dama    que en té a fora el seu marit;
se n`és anat a la guerra,    set anys trigarà a venir…
Ja li piquen a la porta    a dotze hores de la nit,
al temps que se despullava    per anar-se`n a dormir.
Si fos don Francesc qui pica,    nueta aniria a obrir,
mes si és mon marit que torna,    primer m`hauré de vestir.
Tornen a picar i criden:    Bona amor, baixau a obrir.
Ella guaita a la finestra    
¿qui s`és en aquestes hores    que la porta em vol fer obrir?
Don Francesc som, missenyora,    aquell que vos sol servir,
aquell qui us servia a taula,    a la taula i en el llit.
Si és don Francesc qui em demana    baixaré sense vestir.
La clau amb l`una mà agafa,    pren amb l`altra el candelic,
i davallant de l`escala    se li gira un dels tapins.
Aixís que obria la porta    li apaguen el candelic.
¡Valga`m Déu, quina n`heu feta!    no ho solíeu fer així.
No us espanteu, vida mia,    no és mester llum per dormir.
Al carrer he mort un home,    no em convé pas ésser vist.
No temau, no, que se`n vinga    la justícia per ací;
cavaller, no hi ha que témer,    só amiga de l`algutzir.
La mà, don Francesc,    donau-me, no ensopegueu per ací.
Hi sé els passos a les fosques,    prou sabré trobar el camí.
Els dos per la mà s`agafen    i se`n van dret al jardí;
si l`un fa ramells de roses,    l`altre els fa de llessamí.
En cadijes d`or s`asseuen,    li descalça els borceguins,
i, rentat, les carns li frega    amb los rams que n`han collit.
Prompte mana a ses criades    que paren el millor llit,
que hi posen llançols de seda,    coixineres de setí,
i per cobertor la vànova,    vànova de carmesí,
i treguen camisa blanca    perquè puga ben dormir.
A la cambra els dos se`n pugen    per anar-se en el llit;
a l`entrant-ne de la cambra,    cavaller llança un sospir.
Passa una hora, en passen dues,    paraula no es varen dir.
Al començar a trencar l`auba,    ell torna a fer un gran sospir.
Don Francesc, ¿quina us en passa?    no ho solíeu fer així;
solíeu folgar i riure    fins a l`hora del matí.
¿Teniu por de la justícia?    ací no hi ha pas perill.
¿Teniu por de la mainada?    tothom dorm en el seu llit.
Mon marit és a la guerra,    ¿tindreu por del meu marit?
Trigarà a tornar-ne encara,    ni mai que en puga venir.
¿Temeu qualque malaltia    o estau cansat del camí?
No tinc por de malaltia    ni en só cansat pel camí,
sinó que pensant n`estava    quins són els meus propis fills.
Don Francesc, dos són ben vostres,    lo mitjà i lo més petit.
I de l`hereu ¿qui és son pare?    la veritat m`heu de dir.
Del majoret n`és son pare    lo traidor del meu marit.
Ara que heu parlat, senyora,    bé en mereixeu un vestit,
un vestit de llana blanca    amb collar de carmesí;
lo vestit darrer que es porta,    ben tallat i mal cosit,
que us servesca de mortalla    per anar al cementir.
Ja escriuré a la vostra mare    perquè el vos vinga a cosir,
i faré que l`aimant torne    per aidar-lo`n a vestir.
¡Ai trista de mi, mesquina,    ara he parlat per morir!
Callareu, doncs, per a sempre    ja que ho heu volgut així.
La confessió us cal dir-ne,    i que Déu la us vulga oir.
La pren per la cabellera    i la trau fora del llit.
Li dóna tres punyalades;    la primera fa un gran crit,
la segona cau en terra,    la tercera va morir.
¡Ai dama, la galant dama,    qui us ho havia de dir
de morir a punyalades    de mà de vòstron marit!

Estudios académicos

Artículos y análisis relacionados con este romance (IGR 0222).

Todavía no hay artículos aprobados y vinculados a este IGR en la biblioteca.

Motivos documentados por Harriet Goldberg

Asociados al romance (IGR 0222); no necesariamente presentes en esta versión.

Otros datos:
Título original: La Druda o la mort de la mala muller.

Bibliografía:
Recogida por Marià Aguiló i Fuster, antes de 1893. (Colec.: Aguiló, M. - Materials). Publicada en Aguiló 1893, pp. 133-136.