IGR: 0222. Versión: 49. Rima: í. Hemistiquios 120.
Cataluña s. l. (España)
Si n`hi ha una galant dama que en té a fora el seu marit;
se n`és anat a la guerra, set anys trigarà a venir…
Ja li piquen a la porta a dotze hores de la nit,
al temps que se despullava per anar-se`n a dormir.
Si fos don Francesc qui pica, nueta aniria a obrir,
mes si és mon marit que torna, primer m`hauré de vestir.
Tornen a picar i criden: Bona amor, baixau a obrir.
Ella guaita a la finestra
¿qui s`és en aquestes hores que la porta em vol fer obrir?
Don Francesc som, missenyora, aquell que vos sol servir,
aquell qui us servia a taula, a la taula i en el llit.
Si és don Francesc qui em demana baixaré sense vestir.
La clau amb l`una mà agafa, pren amb l`altra el candelic,
i davallant de l`escala se li gira un dels tapins.
Aixís que obria la porta li apaguen el candelic.
¡Valga`m Déu, quina n`heu feta! no ho solíeu fer així.
No us espanteu, vida mia, no és mester llum per dormir.
Al carrer he mort un home, no em convé pas ésser vist.
No temau, no, que se`n vinga la justícia per ací;
cavaller, no hi ha que témer, só amiga de l`algutzir.
La mà, don Francesc, donau-me, no ensopegueu per ací.
Hi sé els passos a les fosques, prou sabré trobar el camí.
Els dos per la mà s`agafen i se`n van dret al jardí;
si l`un fa ramells de roses, l`altre els fa de llessamí.
En cadijes d`or s`asseuen, li descalça els borceguins,
i, rentat, les carns li frega amb los rams que n`han collit.
Prompte mana a ses criades que paren el millor llit,
que hi posen llançols de seda, coixineres de setí,
i per cobertor la vànova, vànova de carmesí,
i treguen camisa blanca perquè puga ben dormir.
A la cambra els dos se`n pugen per anar-se en el llit;
a l`entrant-ne de la cambra, cavaller llança un sospir.
Passa una hora, en passen dues, paraula no es varen dir.
Al començar a trencar l`auba, ell torna a fer un gran sospir.
Don Francesc, ¿quina us en passa? no ho solíeu fer així;
solíeu folgar i riure fins a l`hora del matí.
¿Teniu por de la justícia? ací no hi ha pas perill.
¿Teniu por de la mainada? tothom dorm en el seu llit.
Mon marit és a la guerra, ¿tindreu por del meu marit?
Trigarà a tornar-ne encara, ni mai que en puga venir.
¿Temeu qualque malaltia o estau cansat del camí?
No tinc por de malaltia ni en só cansat pel camí,
sinó que pensant n`estava quins són els meus propis fills.
Don Francesc, dos són ben vostres, lo mitjà i lo més petit.
I de l`hereu ¿qui és son pare? la veritat m`heu de dir.
Del majoret n`és son pare lo traidor del meu marit.
Ara que heu parlat, senyora, bé en mereixeu un vestit,
un vestit de llana blanca amb collar de carmesí;
lo vestit darrer que es porta, ben tallat i mal cosit,
que us servesca de mortalla per anar al cementir.
Ja escriuré a la vostra mare perquè el vos vinga a cosir,
i faré que l`aimant torne per aidar-lo`n a vestir.
¡Ai trista de mi, mesquina, ara he parlat per morir!
Callareu, doncs, per a sempre ja que ho heu volgut així.
La confessió us cal dir-ne, i que Déu la us vulga oir.
La pren per la cabellera i la trau fora del llit.
Li dóna tres punyalades; la primera fa un gran crit,
la segona cau en terra, la tercera va morir.
¡Ai dama, la galant dama, qui us ho havia de dir
de morir a punyalades de mà de vòstron marit!
Estudios académicos
Artículos y análisis relacionados con este romance (IGR 0222).
Todavía no hay artículos aprobados y vinculados a este IGR en la biblioteca.
Motivos documentados por Harriet Goldberg
Asociados al romance (IGR 0222); no necesariamente presentes en esta versión.
- K1816.0.3. (K1569.0.5)
Leer descripción completa
K1816.0.3. Rey cristiano desea a la hija del sumo sacerdote judío; ella le envía en su lugar a una sirvienta disfrazada.
- Mujer deja entrar al esposo en la oscuridad creyendo que es su amante. (T483.1)
Leer descripción completa
T483.1. Mujer deja entrar al esposo en la oscuridad creyendo que es su amante. Sus hijos son todos del amante salvo el mediano. El esposo le da un collar rojo (le degüella).