Muerte ocultada v62

IGR: 0080. Versión: 62. Rima: 6+6 í-a. Hemistiquios 62.

Cataluña s. l. (España)

Si n`hi ha una dama    dama de Galicia,
son marit es fora    á la romería.
Jo no dormo, no,    no estich adormida.
Diu que s`hi estará    un any y un dia.
Ja`n pareix la dama    ab molta alegría.
Mentre está parint    son marit arriba;
tot pujant la escala    cau esmortuido.
Mare mia, mare,    sento gran ruido.
Ne son las criadas    que saltan y riuhen.
Se`n ha mort un gran,    un gran de la vila,
n`hi fan un enterro    ab una musica.
Mare mia, mare,    quin dia iré á missa?
Filla, las pagesas    estant quinze dias,
tú com á primpcesa    un any y un dia.
Mare mia, mare,    quin vestit duria,
lo vestit de seda    ó`l de plata fina?
Si`t posas lo negre    mes be t`estaria.
Al sortir de casa    sent la gente que diuhen:
Ara vé la dama,    ara vé la viuda!-
Mare mia, mare,    sent la gent que diuhen?
Ne son criaturas    no saben que dirse,
lo que óuhen als gants    los xichs tambié`u diuhen.
Las campanas van,    per qui tocarian?
Tocan per un gran,    un gran de la vila.
Ne cava`l fosser,    per qui cavaria?
Filla, meva filla,    tambè haurè de dirtho,
ton marit s`es mort,    has quedada viuda;
ton marit s`es mort    á la romerá.
Mare mia, mare,    héuse aquí ma filla,
que me`n vaig al cel    ab qui tant volia.

Otros datos:
Variantes: -30b vos encoman lo fil; -31b á veure `l meu marit.

Bibliografía:
Recogida por Francesc Pelai Briz, antes de 1871. (Colec.: Briz, F. P.). Publicada en Briz 1871, pp. 158-160 (notación musical, p. 158). Reeditada en RTLH 12 (1984-1985), p. 83-84, nº 27: 1CT3.