IGR: 2745. Versión: 1. Rima: estróf.. Hemistiquios 36.
Cataluña s. l. (España)
Quinas guerras tan terribles son las qu` esperimentem
Quedan uns fills sense mares y las casas sense gent.
¡En quin temps pares y mares, haveu hagut d` arrivá,
Que la sanch de vostras venas per terra la fan aná.
Son perseguits de justicia aquells fills de vostre cor,
Com si tota la sua vida fossen estats uns traydós.
Aquets fills que tan amaveu, si fugen del regiment,
No son fiats per las iglesias, ni tampoch per los convents,
Si preguntem hont es ara aquella fló del jovent,
Ens [en] respondran las mares plorant [molt] amargament.
Ja n` han passadas las quintas, una [y] duas y tres:
Los fadrins que soldats eran [ja] son morts ó presonés.
Molts han mort per la batalla, ninetas, vostres galans,
Altres presonés á Fransa de penas á mes trevalls.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Los pares els acompanyan ais fills á ferse soldats,
Per defensá nostra patria y Don Fernando estimat.
Tots los cossos de reserva las ordes ja `ns han donat
Nostro general en gefe, D. Luis Lacy amat.
Notas de Milà: tras el verso -14 (que termina con ##(!)##), dice: ##Siguen 10 versos del mismo tono y termina con los siguientes que se refieren á otro asunto y á época anterior. -17b han léase ha.