IGR: 2719. Versión: 1. Rima: ó. Hemistiquios 54.
Cataluña s. l. (España)
A Fransa hi ha una barbera la mes bonica del mon.
`Nem-hi tots á fé la barba que molt be que la resol.
Deu la guart, gentil barbera, la barba em fariau vos?
Si per cert, el gentil home, ya`ri van prestos els rasols.
Pujeus` en dret de la sala tot voltant del mirado,
assenteusos en cadira hont s` assentan els senyós.
Mentre [que] li `n fa la barba ya trasmuda los colós:
m` en direu, lo gentil home, que trasmuda los colós?
Si-os en fa mal la barbera, ó eus dona pena `ls rasols.
Mi non fa mal la barbera, ni em dona pena `ls rasols,
sino la vostr` hermosura que á n-á mi em travesa `l cor.
M` en dirá, gentil barbera, ahon te lo seu senyó.
El senyó es á riera á pesca[rne] algun truytó.
M` en dirá, gentil barbera, ell si es anat tot sol?
No per cert, lo gentil home, tots los seus criats hi son.
La-un n` hi porta la trema, l` altre li porta `ls truytons,
l` altra li va al derrera per guardá `l d` algun traidó.
Al punt de la mitja nit ya li trucava al balcó.
Ay trista de mi, mes trista, esta nit moriré yo.
No tinguis pó, la barbera, ya l` aturaría yo.
Al obrintne de la porta punyalada ya n` hi do.
Ay trista de mi, mes trista, sens marido quedo yo.
No tinguis pó, la barbera, ya m` hi casaría yo.
Yo no crech ab un tal home que vaji ab trayció.
L` endemá quant ne fou dia pres y lligat en presó:
¡Ay tristo de mi, mes tristo! quina pena passo yo!
¡Per l` amor de la barbera yo n` estich á la presó!
Notas de Milà: -10a Mi (!); -26a tristo (!)
Estudios académicos
Artículos y análisis relacionados con este romance (IGR 2719).
Todavía no hay artículos aprobados y vinculados a este IGR en la biblioteca.