Becaina v1

IGR: 2713. Versión: 1. Rima: 7 + 5 estróf.. Hemistiquios 152.

Cataluña s. l. (España)

Si Deu me dona vida    y ocasió,
me posaría [á] escriure    una cansó:
Aus manifestaría    la soledat
que va tení En Vacayna    á n-el combat.
La primera surtida    que ell va fé
va ana á robar un matxo    á n-En Bayés.
Volía matá l` amo    y no pogué
que corregué á amagarse.    ¡Gran sort tingué!
Un dia venint de missa    la gent d` Ausó
del detrás d` unas matas    surtí el traydó.
A devant se `ls presenta:    Alto aquí.
Els etsiva las balas,    un hi morí.
Allí també hi havía    un fusellé,
Com no hi perdé la vida    á poch vingué;
ell hi deixa `l sombrero    també `l capot
de alterat qu` estava    del albarot.
Quant las ordres passavan    per fe `l `gafá
es una demasía    del mal que fa.
Entre robos y crimes    ne ha dat molts danys,
molta gent ne patían    per un lacant.
Gobernadó de Gerona    n` ha fet passá
que si viu l` hi presentan    premit dará:
cinchcents duros luego    y encara mes,
també `ls dará plassa    de fusellés.
A cal Tit[ó] n` anava    á cerca vi,
com no `m perdé la vida    á poch vení.
Ell en truca la porta,    diuhen: –Qu` hi ha?
De confiat qu` estava    s` anomená.
Penseu com se l` escoltan    quant ell respon:
Be`m deuríau coneixe,    que so la son.
Grans paradas li feyan    los fusellés,
grans paradas li feyan    volguent qu` entrés.
Ells [li] obran la porta    de pal á pal
que d` aquesta vinguda    algú hi pendrá mal.
Y a-luego comensan    de fé l` assaig,
alli al plá de la era    morí `l gavaig.
Y allá també hi feriren    un fusellé
[que] del mitx de la cuixa    no s` en rigé.
De unas parts y altres    n` havrem rebut,
al qui mes ne volíam    no l` hem hagut.
L` endemá `l perseguiam    ab gran tropel!,
que si podem haverlo,    mala per ell!
Ab la sanch que s` en trova    no s` ha escapat,
dalt-abaix d` una penya    s` haurá tirat.
Els mossos de l` esquadra    no `s cansan may
per veure si l` encuantran    per un xergay.
Ne segueixen las casas,    també `ls payés:
anque la gabia hi siga    l` ossell no hi es.
Els qu` á mi em `gafaren    son carbonés,
be pots pensá qu` hi eren    pel interés.
No `vias de fiarte    de carbonés
que trahirían Cristo    per interés
Gran consulta tenían    com se fará
lo un diu á [n-e]l altre:    Quant dormirá;
que si eixim ab la nostra    d` aquet torneig
ne vindran de Deu-dona    cinchcents durets.
La primera propuesta    li fa `l butxí:
Antes de quatre dias    has de morí.
Si acás ho mereixo    ¿que `m fa á n-á mí?
El teu cos ab cinch trossos    yo vull partí.
Quant fou d` alt de la forca    un gran crit feu.
Tota la gent qu` hi havia,    ¿si `m pordoneu?
Vull morí realista    y no `m sap greu:
El cos yo vo` l` entrego,    l` ánima á Deu.
Los qu` á mi me fan perdre    costipats son.
Yo no vo`ls anomeno    y dich qui son.
Tot lo [gran] rebombori    ells han causat,
¿qui fa motejá un home,    quant alterat?
La cansó qui l` ha treta    no dich qui es
en aquestas posadas    hi ha algú ofés.
Que pensin y repensin    ab lleyaltat
lo que `s diu y es canta    la veritat.
Procurem está á casa    y deixem dí l` mon
que no `s havem de veure    ab un tal afront.
Procurem está á casa    y siguem constants,
havem d` amar al próxim    com á germans.
Notas de Milà: -12b una hi morí. Corrección de B. -30a. B. `m deveu c. En -35 escrito –assaits.– En -37 –rigé– es –rigué?–. Alguna vez –tabé– por –també.–; el editor mete (!) tras -63a y en -65b (costipats (!).    

Estudios académicos

Artículos y análisis relacionados con este romance (IGR 2713).

Todavía no hay artículos aprobados y vinculados a este IGR en la biblioteca.

Otros datos:
Título original: Vacayna.

Bibliografía:
Recogido antes de 1882. (Colec.: Milà i Fontanals, M.). Publicada en Milá y Fontanals 1882, nº 126A, pp. 124-126.