IGR: 0966. Versión: 1. Rima: á-a. Hemistiquios 34.
Barcelona s. l. (Barcelona, España)
Un dilluns al dematí, que és principi de setmana,
ja n`agafa el rentador i se`n va a rentar bugada
a la bassa del molí que el camí ral hi passava.
En va passar un traginer, quatre matxos que menava:
Traginer, el bon traginer, voleu-me`n deixar les calces?
Saps tu què et deixaré jo? Les faldilles d`indiana,
els enagos amb serrell que donen a mitja cama,
el giponet de vellut, la corbata empelfonada,
mocador amb serrell al cap, que allò anava a tall de gala,
espardenya blanca als peus, veta fins a mitja cama.
Cap a Barcelona anem, cap a Bercelona anàvem,
quan ne som a Mataró en comencen les ballades.
Tots los soldats del quartel ixen a veure com ballen:
Qui són aqueix bailarins que ballen tants galants danses?
Són de la part de Montseny, que és una terra molt aspra.
Que no tens la culpa tu, que la té la teva mare,
que no tens un peu fermat i la brida un poc tibada.
Notas del editor: -12a a Montmeló, viariant dels Mt. A.; -16-17: una tercera veu reprova la laxitud materna. [Versió poc atrevida, si la comparem amb altres que hem trobat a Osona, de carnestoltes i disbauxa.]
Variantes de la edición parcial de Milà (nº 443): Un dilluns al dematí / qu`es principi de senmana, // ya n`agafa un rentadó / y s`en va á rentá bugada. // Halla un traginé: // –Traginé, bon traginé, / voleum`en deixá las calsas? // –Sabs tu que `t deixaré yo?, / las fandillas d`indiana, // els anagos ab sarrell / que donan á mitja cama, // el giponet de vellut, / la corbata empelfonada.//